dilluns, 5 d’octubre de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA



Miro el diari i, inclús abans d'obrir-lo, el veig escarransit, poc consistent. L'obro i, efectivament, al cap de poc ja sóc al mig sense que res en especial hagi captat la meva curiositat. No vull dir que no parlin de res sinó que sembla una mena d'entreteniment per anar passant el temps. Un cop més la radio, que vaig escoltar en el meu trajecte de tornada de Saifo, ahir a la nit, em va posar més al dia del que havia anat ocorrent al món mentre jo i la meva brigada familiar ens dedicàvem a guardar tot el que és d'estiu estiu i preparant catifes i estufes. Potser sí que el paper imprès és de cuina lenta, de xup xup, i triga més però desprès produeix uns sucs i uns veloutés d'allò més saborosos però a mi, que voleu que us digui, quan apareix aquest estancament informatiu em venen calfreds. Quina se'n deu estar preparant amb tan sigil? Perquè això no és normal. És una nova política? Ha quedat tot clar o ens calen, si. més no, algunes propostes, plans, especulacions o el que sigui per fer-nos entendre el que seguirà?  Aquest silenci, aquest aquí no passa res, francament em fa mala espina. Com que no entenc res em disposo a mirar-me amb calma la cartellera, que vaig molt endarrerida (també) de cinema.