dimarts, 6 d’octubre de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA



Un, dos i tres 

Dos dels tres guardonats amb el Nobel de medicina, els Drs.Satoshi Omura i William Campbell,  han estat premiats per les seves investigacions per eradicar la Oncocercosi que, transmesa per una mosca, ha causat ceguesa a unes 300.000 persones i és endèmica a 31 paísos. Horror i esperança. Però estupefacció quan llegeixo que l'OMS, gràcies a les investigacions d'aquests doctors, té un pla per eradicar la malaltia, ABANS del 2015. La reflexió és: o bé els periodistes, deixen el retalla i enganxa habitual o bé l'OMS es posa les piles.

   Ha mort Henning Mankel, l'escriptor de novel·la negra ben conegut. No us faré ara l'apologia literària però sí que subratllo el seu esperit crític, d'esquerres i lúcid que no solament va saber mostrar les contradiccions de la nostra societat (i de Suècia en particular), sinó també la realitat dels paisos africans i de Moçambic, on vivia la meitat de l'any. Els seus llibres, no novel·les"negres" sinó sobre la pobresa, la desigualtat i la responsabilitat col·lecctiva són frapants. Més enllà dels títols ben coneguts que sota l'argument policial amaguen una radiografia despietada de la societat, Comèdia infantil, Moriré (sobre la sida a l'Àfrica) i Arenes movedisses, la seva autobiografia, escrita en l'impacte quan li van detectar un càncer, són alguns d'aquests títols que si no ho heu fet, hauríeu de llegir ja. Un gran escriptor que va saber sortir de classificacions i tòpics i que per la seva bonhomia i pes específic, no oblidarem.

A "la Contra" de La Vanguàrdia, avui, una entrevista en la que una mestra parla d'educació i els seus problemes; més ben dit, les greus conseqüències de la realitat social. Sembla ser que la mitjana de diàleg pares-fills són cinc minuts al dia. Ja sabem què vol dir una mitjana però fa pensar que si bé no deu ser l'únic a tenir en compte, potser per aquí es comença.

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Mª Dolors, avui m'has trepitjat el tema, volia parlar dels tres premiats. Estic contenta perquè compartim molts sentiments i coses quotidianes des de fa temps, així com amics comuns. El bloc ens uneix quasi cada dia. Podria ampliar el que dius, però ara mateix opto pel teatre.