diumenge, 31 de maig de 2015

LA TRESCA I LAVERDESCA

  



He estat uns dies fora de casa i sense poder entrar al bloc. A més a més "el problema"familiar segueix ocupant bona part de les estones lliures dels meus dies. Per fi, aquest cap de setmana ha estat un parèntesi de pau a Saifores. Aqui oblido, recordo, llegeixo, penso...i de tan vell, tot em sembla nou en el renéixer primaveral. Inclús m'agafa la vena poètica. No veig la televisió ni escolto la ràdio i ja veurem si podré acabar enviant aquesta entrada perquè l'internet per mitjà del telèfon és precari. Sento la brisa, una merla i un motor llunyà i sé els meus fent, com jo, la migdiada després d'una paella i un pastís per celebrar el meu aniversari. Sí, ja us ho dic, què més  puc desitjar?
   

Migdiada sota l'avellaner

Taques de l'ombra sota les  fulles
pluja de sol, el seu vestit.
la brisa el mou
Sobre la gespa,
el llibre em cau..
Veig moltes taques
d'ombres i sol,
potser la pau,
Canta la brisa
Que em vetlla el son.

29-maig-2015

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que sedant aquest poema!

Maria Teresa ha dit...

Moltes Felicitats! mica en mica van caient i que sigui així per molts anys!
Una abraçada.

marisa ha dit...

Per molts anys! Recordo la festa dels 70 tot just arribades de Cape Cod.

Rafel ha dit...

MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!! SUSI I RAFEL