divendres, 22 de maig de 2015

La tresca i la verdesca




Santa Rita

Avui estic en un mirador privilegiat per veure un dels sorprenents dies de devoció popular: Santa Rita a la Plaça de Sant Agustí. Sóc a casa la Meri i sense més que mirar per la finestra he pogut contemplar el procés dels camions descarregant roses, els "paquis" vigilants buscant el bon lloc, els turístes atònits, el trànsit intens ( com és possible que en un dia així no estic, quan menys, restringit), les  iaies de tota la vida amb el seu ramet i en recerca, suposo, de la feina pel fill o el nét, també les de mitja edat malcasades o que voldrien ser-ho que de tot hi ha a la vinya del Senyor, i la més diversa fauna de la cort dels miracles. Si no hi hagués una cua que segueix Hospital i Junta de Comerç potser hi anirria a encomanar dos o tres "impossibbles" que en aquests moments tinc en espera. I potser també seria bo tenir en compte les eleccion i els problemes de la ciutat. Aixoò si que és un bon impossible!

1 comentari:

marisa ha dit...

Aquella del "lo que se da no se quita" de la nostra infantesa? Doncs, jo afegiría: "Virgencita, que me quede como estoy".