L'arpa i les seves vibracions, 507

TEATRE LLIURE

La vida, sovint, ens dona sorpreses inesperades; una de ben agradable se’m va presentar fa uns dies. Una amiga, Mabel, molt estimada d’Eivissa, em van telefonar per invitar-me aquella mateixa nit al Teatre Lliure de Gràcia.

Teatre Lliure a Gràcia

Miquel Angel Aguiló, el seu marit, músic, actuava en la representació teatral de MAR DE FONS, més ben dit, és el compositor de la música. Conegut per ser un dels millors violoncel·listes actuals i, acompanyat al piano pel seu germà Agustí.  

Miquel Àngel i Agusti Aguiló en directe a Mar de Fons

Vaig acceptar, immediatament, la invitació. En primer lloc per l'oportunitat de tornar-los a veure, des del meu darrer viatge a Eivissa, ja fa dos anys. I pel desig de poder sentir la música que, en Miquel Àngel Aguiló havia compost per l’obra.

Iguana Teatre

La companyia mallorquina, Iguana Teatre, una de les més prestigioses de l’illa, actuava cinc dies a Barcelona amb l’obra Mar de Fons. El títol de l’obra té una doble lectura. Parlada amb la variant mallorquina, excepte petits textos parlats amb alemany, italià, francès o espanyol, d’acord amb el personatge interpretat.

L’argument, es basa en la repressió feixista a Mallorca, un dels territoris més immediatament castigats per l’alçament militar del 1936. Text recollit en testimonis reals, de persones implicades en aquells fets i en la llarga seqüela que deixaren.

L’obra comença el juliol del 1936 quan, les tropes republicanes desembarcaren, a les costes del llevant mallorquí, a fi de recuperar l’illa, que l’exercit franquista havia ocupat. L’operació és un fracàs i, a les tres setmanes han de retornar a la península. Aquests dies marquen l’argument, amb l’esperança d’uns, les tristeses d’altres, humiliacions, castics, amors desesperats, supèrbia dels qui manen. La fugida precipitada i mal organitzada, deixa, a la platja de Mallorca, soldats que van ser torturats i finalment afusellats.

Com a mar de fons, les onades que arriben a la costa originades per un temporal ja passat, els records de l’estiu del 1936, han sacsejat la societat mallorquina, que encara, avui, vuitanta anys després, té ferides per tancar.

Malgrat la duresa de l’argument, l’obra no és fa desagradable. Té un ritme trepidant, el sis actors de la Iguana, es transformen en diversos personatges, d’acord amb el paper que representen. El vestuari es canvia amb tanta rapidesa i destresa que es fa difícil seguir el seu ritme. Tocs  d’humor entrellaçats amb d’altres d’un fort patetisme. Els monòlegs en les diverses llengües, alemanys o italià, tenen un gran impacte per la força que donen les paraules. Parlada en la variant mallorquina, l’obra resulta perfecte.

Cal destacar un moment de distensió en que, jugant a fet i amagar, una parella jove de camperols amb un lèxic molt limitat, gaire bé format per  monosíl·labs, manifesta el seu amor.

Direcció a càrrec de Pere Fullana.

Intèrprets: Maria Bauçà, Rodo Gener, Luqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Moliner i Rosa Serra. Escenografia, vestuari i il·luminació molt aconseguit.La música en directe, et situa, en tot moment, en el que el text que s'està representant.

Mabel, Carles i Miquel Àngel, Bar Lliure

Desprès de l'espectacle, i en el bar del teatre, els actors es reuniren amb familiars i amics, a fer un pica pica i prendre una cervesa. Els meus amics em convidaren a compartir la taula amb els actors. Així vaig poder gaudir d’una bona  xerrada sobre el que representa posar-se a la ell d’un personatge. En aquest més de dos, o tres.

Carles Molinet i Agustí Aguiló, bar Lliure

A última hora del diumenge, la Companyia, va marxar cap a Palma.

Si us interessa, més endavant, faran bolos per Catalunya. Bona ocasió per veure´ls actuar.

Recordar de pas, que Miquel Angel Aguiló va guanyar un Goya en l’última edició per la millor banda sonora, premi compartit amb  l’equip  “Woody & Woody”  al millor curtmetratge d’animació.

Woody & Woody