L'arpa i les seves vibracions, 502

SOROLLLA

EMOCIÓN DEL NATURAL

José Luis López-Linares, dirigeix aquesta pel·lícula amb coproducció amb el Museu del Prado amb motiu de l'exposició antològica celebrada el maig del 2009. 

De tots els “Dimarts Cultural” que he vist fins ara al Cinema Verdi, aquest, és el més curt, només 60 minuts de durada  que passen volant.

La pel·lícula, ens introdueix a l’obra de Joaquim Sorolla i Batista, mitjançant fotografies antigues a les que, l’artista, era molt aficionat, junt amb diverses pintures que retraten escenes  de la seva vida. La seva pintura s’emmarca dins el marc de l'impressionisme i luminisme.

Sorolla, feia servir, quasi sempre de models persones de la seva família. Aquesta faceta desconeguda per mi és molt ben explicada en el documental. La seva esposa, Clotilde Garcia del Castillo, és la seva model en tots els retrats, en un d’aquests nua. La seva filla gran, Elena, malalta de tuberculosi, la segona, Maria i el seu fill petit Joaquim, un noi, que, a cada retrat anava canviant seguint el pas del temps.

La harmonia visual  no es trenca en cap moment de la pel·lícula. L’únic que no em va agradar, va ser la veu del narrador Antonio Valero, que em va semblar massa aspra, com també la de la Comissionaria, Blanca Pons Sorolla.

Sorolla, solia dir, “ jo pinto, sempre amb els ulls”. Aquest, era el seu leif motif, expressant amb les seves pintures la llum i  el moviment de les figures. Tant en les marines, com en els quadres costumistes de la seva València natal.

Fa uns dotze anys en el MACBA es van exposar obres de gran format, representant diverses regions d’Espanya, que van causar molta expectació; recordo les llargues cues que hi havia a les portes del Museu, jo també la vaig fer.

Conec, pràcticament, totes les obres presentades en el documental. Les he admirades en el Museu del Prado, a la seva casa de Madrid, avui museu i també a València.

Durant la pel·lícula, el narrador destaca els quadres de dos personatges coneguts de l’època, el pintor Raimundo Madrazo i de l’escriptor Juan Ramon Jimenez. De les pintures, quadres com: Cosint la vela, Passeig a la vora del mar, Barca blanca, Tres veles i “El balandrito”. Sobresurten dos per damunt dels altres, “Aun dicen que el pescado es caro” i “La carreta dels bous”.

Sorolla, ja molt gran mor a Madrid i es traslladat a València, on, amb honors de Capità 
General és enterrat.