dimarts, 14 de febrer de 2017

L'arpa i les seves vibracions, 447

                                              BALLET  PRELJOCAJ

El prestigiós coreògraf  Angelin Preljocaj, va crear el 1984 el Ballet Preljocat, que, actualment té 24 ballarins i està instal·lat a Aix en Provence, ciutat on han nascut una cinquantena de treballs coreogràfics.
Dissabte, el Liceu, ens va oferir un programa doble, creat pel New York Ballet i inspirat  en els Estats Units i la immigració.
Sobre la primera peça “Spectral Evidence” (2013), Preljocaj ens diu que es tracta d’una investigació fonamental sobre conceptes com el pes, l’energia, la dinàmica i l’espai.
És tracta d’ un ballet que consta  de vuit ballarins que escenifiquen diverses peces musicals de John Cage, compositor experimental i que representen un judici inspirat amb les bruixes de Salem, on es judiquen quatre dones. Les línies geomètriques de la posada en escena, juntament amb la música, creen un univers fred i aterridor fins que l’emoció sorgeix entre un home i una dona. Una trobada que no podrà prohibir ni el foc de la foguera ni el somni d’una resurrecció. Cal destacar la il·luminació, perfecte, en les escenes del foc.


“La Stravaganza”, segona peça del programa, és fruit d’un encàrrec fet el 1997 per Peter Martins del New York City Ballet, en qual es  rendeix homenatge a tots els que emigren en busca d’una nova vida, especialment a aquells que ho fan cap a Estats Units. Jo mateix sóc fill d’immigrant, ens diu, aquesta ciutat sempre ha estat mítica per a mi.
Sis parelles de ballarins recreades a partir de tots els períodes de la immigració nord americana interpreten coreografies  a partir de músiques molt variades, des de Vivaldi a Ake Parmerud, passant per Evelyn Ficarra, Serge Morand y Robert Nromandeau
Preljocaj fa que el passat irrompi en el futur, s’inicia amb un representant de l’est amb la seva cultura ancestral i les seves tradicions i, segueixen amb balls  dels Estats Units, Broadway i Balanchine.



Tot i que els programes del Liceu es programen amb anys d’antelació, sobretot les òperes entre set i cinc anys, aquest ballet que és representa just aquests dies, troba la seva màxima actualitat, mentre ens preocupem i patim amb els immigrants que entren a Europa i  en vivim els seus drames dia a dia.