dimarts, 28 de febrer de 2017

L' Arpa i les seves vibracions, 448


QUARTETT



                                          Espectació per veure la programació d’una òpera escrita només fa vint anys, per tant, una aportació nova a la lírica. Envoltada de polèmica, a favor, la majoria de critiques, la resta en contra.
Els pares de la criatura en qüestió, tant en el llibret i en la música, Luca Francesconi, italià, music, pedagog i director d’orquestra; i en la Direcció d’escena Âlex Ollé de la La Fura dels Baus. El binomi dels dos ha creat un espectacle totalment innovador,
L’argument és prou conegut. Es tracta d’una revisió de Les amistats perilloses de Heiner Müller. Dos ex amants es troben atrapats en un joc de seducció on l’única sortida és la mort.
.   L


uca Luca Francesconi compon una obra que fa reflexionar sobre la decadència de certes classes socials. La Marquesa de Merteuil proposa una juguesca al Vescomte de Valmont per seduir a Cecile, la seva neboda verge; però ell prefereix el repte de captivar a Madame de Tourvel, una esposa fidel.
 El muntatge se situa en una caixa suspesa a l’escenari que representa l’aïllament emocional dels personatges. La tecnologia del Vídeo (Franc Aleu) és present en tota l’obra; i la il·luminació (Patricia Frini), són dos dels elements innovadors que acompanyen tot l’espectacle.
L’orquestra del Liceu combinada amb la música preenregistrada i tractada electrònicament, d’una altra orquestra que emet el so per damunt dels caps de l’audiència. Com diu el programa: 

            "Una experiència immersiva i irrepetible”
Posen les veus el baríton anglès Robin Adams i  la mezzosoprano Allison Cook. Durada 1,30 hores, en que  no és mouen de l’escenari representant els seus rols; transvestint-se per interpretar  dos altres personatges Cecile i Tourvel,  durant la juguesca,  d’aquí el nom de Quartett, 
El final també conegut per la novel·la i el cinema: la autodestrucció de la burgesia de l’època, d’ells mateixos i de tot el que signifiqui cultura. Per això al final de l’obra que ens presenta Àlex Ollé, la protagonista després d’enverinar al seu antic amant, en un acte de destrucció final, trenca les parets i la biblioteca, plena de llibres  li cau a sobre, simbolitzant així la fi de la cultura.
Dins aquesta autodestrucció també hi té que veure el diàleg, que durant tota l’obra és barroer, groller, matusser, blasfem, sexual del més baix nivell i  d’una crueltat refinada.
Si teniu ocasió de veure aquesta obra, ja opinareu vosaltres mateixos. El Liceu ens ha ofert la primícia de l’òpera del segle XXI.