dimarts, 17 d’octubre del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 466

Imagen relacionada

15 d’octubre, Santa Teresa, és diumenge. S’escau que és el meu sant i al Liceu, representen una òpera de Verdi que no conec, Un Ballo in maschera. Em fa goig i m’autoregalo la entrada.

Decisió encertada.

Melodrama en tres actes, música de Guiseppe Verdi i llibret de Antonio Somma. Es va estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatre Apollo de Roma. Durada 3 hores i 15 minuts, amb dos entreactes.

Com la majoria d’òperes, la trama es mou entre enveges i conspiracions. Passions amoroses, gelosia, venjances i el perdó final, en una obra mestre, que va despertar les ires i prohibicions de la censura del moment obligant al compositor i llibretista a fer canvis; en principi, l’acció passava a la Suècia de Gustau III. Es va haver de traslladar al Boston del governador Riccardo. ( El temps no  canvia, la censura, és encara vigent,segueix a casa nostra). La nit, la lluna i el mar, són els elements principals d’aquest drama que esdevé l’òpera més atípica d’un Verdi ja consolidat.
Resultado de imagen de un ballo in maschera liceu
Ultrica, fetillera, Dolora Zajick
Excel·lent muntatge sota la direcció escènica de Vincent Boussard que, si en els dos primers actes es minimalista, intimista, d’estètica fosca i misteriosa, quasi  tètrica, en el tercer acte és tot color, en l’escena del ball de màscares. El vestuari de Christian Lacroix, que fuig del concepte moda, per passar al vestuari de teatre.

Direcció musical  a càrrec d’un veritable especialista com és Renato Palumbo, que va comptar amb un repertori de veus de luxe. Dolora Zajich, mezzosoprano nord-americana, especialitzada en personatges de Verdi, i el gran tenor líric, Piotr Beczala, polonès. Poder sentir els dos en un mateix repertori és un regal que es dóna molt poques vegades.
Resultado de imagen de un ballo maschera liceu
Dolora Zajich i Piotr Beczala 

La resta de cantants com Marco Caria, baríton, en el paper d'espòs d'Amelia; Elena Sancho, en el paper de patge de Ricardo que ens va captivar amb la seva veu de soprano lirico-lleugera i ambla interpretació de patge entremaliat; la resta, cada u en la seva tessitura, excel·lents.

Coprodució del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg.

El cor del Liceu va ser acompanyat per VEUS-Cor infantil Amics de la Unió.

En resum, una tarda màgica de música i teatre, que per unes hores ens va fer oblidar tota conjectura política que deixem a La Rambla.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada