dimecres, 9 de novembre de 2016

L'arpa i les seves vibracions, 438


ELS COLORS DE LA TARDOR

 VIDRÀ
 Sortida obligada de cada tardor, escapada per  veure i fotografiar els canvis cromàtics de les nostres contrades muntanyenques.
Dissabte sortim  sense un  rumb previst. Ja en el cotxe votem anar cap a la comarca  d’Osona.
Parem, per esmorzar a Sant Quirze de Besora,  en un bar situat davant del pont, des d’on  veiem el Ter que  baixa amb poca aigua; ens alegra suposem, el soroll d’alguna resclosa. Prenem un cafè amb llet ben calent i una coca de pinyons que ens recomanen. A fora el termòmetre marca 9 graus. Seguim cap a Santa Maria de Besora i  els arbres encara no han  canviat de color.

Masia El cavaller de Vidrà
Tirem amunt, seguint  la comarca d’Osona, fins a Vidrà un municipi  situat a les ribes del Ges. A l’entrada el majestuós casal del Cavaller de Vidrà, d’arquitectura barroca , any 1787. Estotja una magnífica capella. El casal pertany actualment als senyors Vila i d’Abadal. L’església parroquial de Sant Hilari, amb un airós campanar, de l’any 1780 i d’estil neoclàssic de torre vuitavada ens dóna la benvinguda.  Aquí la Natura ja ens mostra uns tons més tardorals. Geogràficament està al límit entre el Ripollès i La Garrotxa.
Ens expliquen que la comarca té 20 arbres autòctons, en recordo pocs, el roure martinenc, castanyer d’índies, feixa, pollancre, salze, om i blada.
Sessió de fotos. Les fulles talment estores multicolors que, a mesura que les anem trepitjant, sentim el seu clàssic cric, cric, mentre els ulls se’ns omplen de diversitats de colors.
Cap el migdia, ja cansats i amb gana, decidim buscar un lloc per dinar. La decisió és fàcil , Casa Fonda  Serrasolsas que,   davant té el roure de La Creu de l’Arç, catalogat com un arbre monumental.
Tenen una carta de menjar de muntanya engrescadora. Ho encertem, bon menú, bon vi i servei acurat. Les vistes des del menjador ens mostren al fons, uns núvols entre clarianes sobre la plana de Vic.
A la sortida després d’una bona sobretaula el termòmetre marca 6 graus. Decidim retornar encara amb claror de dia cap a Barcelona, fa massa fred per  caminar. Les fotos queden de penyora per gaudir-les a casa.

3 comentaris:

marisa ha dit...

No m'agrada el fred però el bosc de tardor és una meravella.

marisa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Dolors Giral ha dit...

Molt boma aquesta entrada tardorenca. Nosaltres vam ser a Sant Julià per Totsants i també era així: una preciositat.