dilluns, 28 de novembre de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA

REPÀS    


La meva primera hora, un cop vestida i arreglada és la de llegir el diari mentre vaig esmorzant. 
No sé si és un bon costum perquè hi ha dies que aquest àpat, que ha de ser tranquil i reposat, preparatori per les feines diàries, és veu sobtat, espantat, atemorit, sobressaltat i adhuc estemorit, pels continguts que m'escometen en les pàgines que llegeixo. I el dia en que el panorama és plàcid potser amaga l'estratègia del lleó que s'agotna (agazapa) per millor atacar després. 
Molts dies les reflexions que em provoca no són rellevants, com avui, però al final m'adono que he fet una mena d'examen de consciència, una posada a punt de la reflexió i un esmolar el ganivet de la crítica que a posteriori acaba clavant-se en un o altre dels temes llegits. 
No sé quina és l'ordre real que engega la màquina, però com es diu en els jocs infantils (i en moltes pel·lícules): AL ATAQUE!. Tinc tot el dia per anar fent.