dimecres, 8 de juny de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA


En les presents circumstàncies m'és fàcil fer aquest gest. Sempre és un consol.

Entre celebracions i les seves conseqüents feines, l'escriptura i les seves conseqüents correccions, passo els dies, ara aquí, ara allí, intentant refer el meu malparat físic que, ell sí, nota la dècada prodigiosa en que ha entrat. Vull dir que vaig de metge en metge i sembla que va sortint l'aigua clara. Tinc una trocanteritis que és de les pitjors coses que es poden tenir si vius en un duplex com servidora de vostès i en una ciutat de pujades i baixades com la nostra. Quan el meu pobre ditet petit, contràriament al primer diagnòstic, sí que està trencat i no acaba de decidir-se a no topar amb tot el que em rodeja. Però a banda de prendre'm els medicaments receptats (us en faig franc dels seus inconvenients) he decidit continuar com ara i fer el que pugui i quan pugui sense amoïnar-me excessivament. Mare Natura és molt sàvia i no hi ha mal que cent anys duri. Ja sabeu que sóc optimista de mena.
 Llegeixo avui que en una enquesta sobre la ciutat, la majoria creu que la ciutat millorarà. I malgrat el meu optimisme, penso si no serà perquè tot va tan malament que és impossible que no millori. Ai mare, quin embolic! i espera , que dijous comença la campanya de les eleccions.

3 comentaris:

marisa ha dit...

"Partiendo de la nada hemos alcanzado las más altas cotas de miseria".
Groucho Marx.

Maria Dolors Giral ha dit...

Pues eso.

Menjar a Cala Blanca ha dit...

Jajajajja, Marisa!!!!