diumenge, 8 de novembre de 2015

L'arpa i les seves vibracions, 404


En aquest capvespre de diumenge trio aquesta partitura poc coneguda de Ravel. Un apunt agradable i suau de la primera part del concert d'avui a l'Auditori, per acabar el dia amb serenor, ja que demà ens esperen focs d'artifici i d'artilleria.
                           
                                      La partitura és: Ma mère l'Oye

Concebuda com una suite per a piano a quatre mans,que reuneix cinc miniatures embolcallades en l'atmosfera màgica dels contes de fades, Ma mère l'Oye mostra la fascinació de Maurice Ravel pel món infantil. L'obra, inspirada en els Contes de la meva mare, l'oca, de Charles Perrault, s'obre amb la malenconiosa Pavane de la Belle au bois dormant. Les atmosferes, de vegades inquietants, atorguen una especial identitat a aquestes miniatures des de la pavana inicial, que evoluciona sobre una melodia transparent, fins al radiant final.

Son cinc peces infantils escrites el 1911

 Pavane de la Belle au Bois dormant
Petit Poucet ( Patufet)
Laideronnette, Impératrice des Pagodes (La neneta lletja)
Les entretiens de la Belle et de la Bête (Les converses)
Le jardin féerique ( El jardí encantat)


Curiosament, Ravel no busca grans efectes en aquesta refinada partitura, sinó la depuració del llenguatge i la subtilesa orquestral. Hi ha efectes meravellosos al Petit Poucet, que ens situa al cor del bosc, on s'escolten el ocells (glissandi i trinats dels violins) i la flauta imitant el cant del cucut. La fantasia instrumental també sorprèn en la innovadora i misteriosa Impératrice des pagodes i en el moviment del vals, que constitueix Les entretiens de la Belle et de la Bête. La majestuositat de Le Jardin féerique tanca l'obra amb un bany de llum i en un clima enlluernador.
Era la primera vegada que escoltava aquesta partitura, normalment se sol programar   "El Bolero", "Daphnis et Chloé", Gaspar la nuit, Jeux d'eau o també l'Obertura de Shèhérazade; per tant m'ha sorprès aquesta música dedicada a coneguts contes infantils, on la música acompanya amb tendresa els protagonistes. 
Desprès d'escoltar Ravel, han seguit dos plats forts de música russa: Prokófiev i Xostakóvitx, música greu, profunda, que segurament lligaran amb els esdeveniments de la propera setmana.


Si us agrada l'apunt i de moment us treu cabòries, estaré contenta. Bona nit.

1 comentari:

marisa ha dit...

Gràcies pels teus bons desitjos!