dimarts, 15 de setembre de 2015

L'arpa i les seves vibracions, 398





ANDRÉ Y DORINE

El 2010 es crea a Euskadi la companyia Kulunka, de dos joves i  experimentats artistes d'extensa trajectòria teatral, Garbiñe Insausti i Jose Dault. El conjunt neix de la inquietud dels seus integrants, d'experimentar diferents llenguatges escènics, sense oblidar la idea de fer un teatre accessible al públic. Ells ho defineixen com un teatre vital, actual, compromès i connectat amb la realitat.

El programa ens explica que en un petit saló, de les parets del qual penja el passat emmarcat, sonen les tecles d'una màquina d'escriure i les notes d'un violoncel. Són André i Dorine, una singular parella d'ancians. Amb ells iniciarem un viatge a través del record. Recordar qui van ser, per a no oblidar qui són. Recordar com han estimat, per a seguir estimant. Als dos protagonistes se li suma l'actor Edu Carcamo.


Text no parlat, els actors no fan servir  paraules, només  màscares expressives, mim i música que els acompanya en cada escena. Aquest fet fa que hagin actuat a més de 23 països, a Nova York, Londres, Xangai, Buenos Aires, Istambul...ja que no cal conèixer l'idioma, els gestos parlen per si sols.


El tema és acostar la malaltia d'Alzheimer als espectadors.

Representació al Teatre Poliorama amb el patrocini, entre altres de la Fundació Pasqual Maragall.

Obra plena de tendresa i delicadesa que et penetra molt endins i et fa plorar. En el moment que et salten les llàgrimes, un acudit ho suavitza. No et fa riure,  si somriure.



A tots els que teniu la bona fe d'entrar al bloc i llegir-me, moltes gràcies, és un estímul saber que us tinc a prop, no us penseu que aquest s'ha tornat mono color, desprès de set entrades en solitari, espero i desitjo que passades les sortides estivals els meus companys s'incorporin aviat. La Mª Dolors, explicant tot el que ha viscut a Saifores que Déu n'hi do. El Rafel, amb noves notes sobre cinema que ho fa com ningú. La Marisa, ara invisible, escriu molt bé i, la Malole promet una i altra vegada que s'incorporarà aviat, ara que han reduït els viatges amb el Marçal; el dia que es decideixi omplirà moltes pàgines.


2 comentaris:

marisa ha dit...

Que consti que jo no estic desapareguda. Veuràs que et llegeixo i que moltes vegades et faig comentaris sempre positius. Un petó per a tu i per a tots.

Maria Teresa ha dit...

Marisa el mot invisible es refereix a la teva aportació escrita al bloc. Tinc constància que ens llegeixes cada dia a tots i, aprecio els teus comentaris.