dimarts, 22 de setembre de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA




PART DEL LLEDONER AMB UN GUINDELER QUE LI FA COSTAT

Crec que he trobat la manera de refer (o més aviat, fer) la meva economia. Llegeixo que Barcelona-es un dir- comença la substitució de 700 arbres malalts  per uns de sans i d'espècies autòctones de provada resistència, entre d'altres, lledoners. A Saifores hi ha algun exemplar notable. Els que heu estat a casa heu vist el que acull la nostra vida al seu recer. És la meva constant i mai avorrida contemplació de Mare Natura, un inesgotable plaer visual. on sento i gaudeixo els diversos ocells que m'acompanyen, la fresca que bressola les meves migdiades... a sota seu, les llavors escapades de les depredadores cotorres que han arribat fins allí darrere la reputació d'exquisidesa dels lledons, formen veritables catifes de diminuts lledoners que es voldrien fer grans envaint qualsevol espai. Si els de Medi Ambient ho sabessin vindrien corrents a buscar-los; els faria un bon preu. Però m'adono que a l'igual que a Saifores, les espècies autòctones es troben a molts altres llocs on és fàcil recollir-les i replantar-les. Així les cotorres de Barcelona tindran menjar i prosperaran, es podran endegar campanyes per erradicar-les, plantar nous arbres etc. És la la roda de la vida. Ja veig que les meves il·lusions no eren sinó això: il·lusions. Fet i fet seguiré pensant en les eleccions de diumenge que no deixen de ser, també, una altra impossible il·lusió.
Nota- Quant a la meva economia, penso encomanar-me a la Umma Thurman que s'ha disfressat ( a Sevilla!, ja té pebrots la cosa) de Mare de Deu dels Dolors, amb corona i llàgrimes postisses incloses.