M'agrada esmorzar a primera hora, mentre tots dormen encara. Al jardí, per suposat. Sentint l'aigua de la piscina que puc imaginar com un brollador , veient els gats com aprenen a jugar i amb aquella llum tan especial i el ventet que du una llunyana olor de mar. Avui, primer de setembre, no se senten motos ni cotxes, tampoc els tractors han començat les feines de la verema. Imagino que dintre dels despatxos tot va una mica en doina i els doncs nosaltres hem estat, o els quines ganes tenia ja de començar, deuen estar a l'ordre del dia. Encara sembla que m'hi trobi i això fa encara més deliciosa aquesta estoneta de pau. Malauradament no durarà gaire i aquell xuclador que se m'endú cap a la compra i les feines de casa aviat s'engegarà.

Avui la Maria Teresa comença una nova vida i penso en ella i en el seu exemple sempre present en nosaltres com una música de fons. Vull per ella que aquesta nova partitura li dugui noves i bones vibracions. Tots la necessitem.

Des d'aquí t'envio una mica d'aquesta pau que estic gaudint.

Ja passa un tractor, la feina comença.