dimecres, 24 de setembre de 2014

ARA MATEIX

Extraordinari el Piromusical d'avui i el reportatge 300. Orgullosa del meu país.
ARA MATEIX Miqul Martí i Pol/ Lluís Llach
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Llàstima que l'adaptació de poema a música estigui tan mal accentuada... quin país, no aprendrem mai bé la nostra llengua.

Maria Teresa ha dit...

Quina alegria Marisa, desprès de tres setmanes sense conexió a Internet ara entro i trobo aquest bonic apunt teu, et vull animar a seguir.