TRESCA I VERDESCA - 94

• Si arribo a tenir uns anys menys ja seria a l'aeroport per si algú volia que l'acompanyés a Perpignyà, a París, o a Roma. Ja no hi ha autocars i un transport així pot fer-te "arrodonir" el sou (o la l'atur) de forma substancial.

• He quedat esglaiada amb una imatge del Magirtrado Aragón el dia que va jurar el seu càrrec.
  S'havien d'adonar que amb aquella cara alguna n'havia de fer. Molt currículum i el que vulguis però poc pesquis en observació i ull clínic. I entre tant Rajoi dient que renovar el TC el faria malbé per sempre. I doncs què es pensa que volem? que duri fins que la mort ens en separi?
• I ara, "les querelles contra Garzón, tenen com a objectiu últim el Banc de Santander". No hi ha un pam de net i sobretot no hi ha per on agafar-ho. I em refereixo a tot plegat. Ara que, sembla que tenim solució : les polseres de l'equilibri. Moda que han adoptat des del futbolistes fins l'Esperanza Cólera de Diós. Aixís anem.
• Una imatge frapant me l'ha brindat la Joanna Bonet en la seva crònica. Parlant dels aeroports diu: S'han tancat els cels d'Europa i cancel·lat milers d'històries humanes. Quina bona novel·la podria sortir d'això. Em fa una ràbia no saber-la escriure, Malole.
• Ho sento, Rafel, el 3D de l'Alícia no crec que li aporti res substancial més enllà de veure papallones que gairebé et toquen i algun objecte volador que et tiren a la cara. Potser si, tot s'ha de dir, l'exercit de la reina roja queda molt aparent i te com més "relleu".
• També vaig anar a veure El concert que, sense ser un pel·liculó per a tota la vida, està força bé. És entretinguda, divertida i finalment emocionant. La recomano sense donar-li més trascendència que la que té.
• Us heu adonat que Sant Jordi ja és aquí? Sort que m'agrada l'ambient festiu i el simbolisme i tot allò, i que els llibres no cal que me'ls compri precisament aquell dia perquè el que no m'agrada gens, però gens, és la gentada en les llibreries com si el món de la lletra s'acabés aquell dia.
• Avui a TV2, a les 22 fan Mrs. Henderson presenta, una bona peli de teatre dins del cinema. L'escena final és absolutament memorable.
• Segueixo amb el meu cinturó de ferro que no m'impedeix fer res però em recorda constantment que tinc costelles. Fins dimecres no tindré la radiografia.
  
• No veig res especial per fer, avui. Aneu al cinema o agafeu un bon llibre.