No sé què em va passar ahir; us vaig parlar del meu encostipat però no d'un mal horrorós que em vaig fer fent el llit de dalt d'una llitera de Saifores. Un mal gest, una barra que es clava com si em passés una màquina "apisonadora" per l'estómac i àle, jodida estoy. He anat passant amb pomades i gelocatils però avui em feia tant mal que he anat al Cap, d'urgència. La doctora ha escrit una novel·la a l'ordinador i sense ni mirar-me, no ja l'estómac sinó la cara, m'ha allargat una recepta dient que si en tres dies no estic millor que hi torni. Crec que en aquest assumpte hi ha dues costelles interessades. Potser d'aquesta quedaré com la Cher que se'n va treure no sé quantes per fer més cintureta. De moment, la meva està més inflada del compte. Espero durar els tres dies per anar al metge però al meu de debò que ja tinc hora. Per allò de la mala herba, espero veuren's dijous però l'estoreta, les olleres, els coixins etc no m'ajuden a buscar coses curioses o divertides als diaris. Quina sort tenir una Marisa que ràpidament supleix el que sigui. I si l'enviessim a Polònia? faria una feinada de por.
Com és que no ens vas dir res de les "costelles"?
ResponEliminaQuè us en faltàven el dia de Pasqua? je,je
La meva mare es va fer malbé una agafant pessols d'un congelador del super i en Joan, d'una maniobra de Hemlich (crec que es diu així, vaja "el abrazo del oso") que li va fer el seu fill Joan tot jugant. I tu, fent el llit. Noia, quin poc glamour.
Si em necessites, xiula. Igual escric al blog que faig un brou boníssim.
Petons.