dimarts, 11 de juliol de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA

    
Uf,uf, uf...encara soc als primers quinze dies de vacances efectives en les que prima la posada en escena i les novetats d'infraestructura i intendència degudes als canvis de personal que es van presentant. Sembla que ja comencem a estabilitzar la situació i avui, la Meri (com no) m'ha dedicat el temps a repassar i ensenyar-me com ho he de fer per escriure al bloc. Ara que estic acostumada a la fibra òptica i l'Internet sempre connectat, és una llauna haver de començar de nou un nou sistema. Espero que en quant ho hàgim fet uns quants cops ja en sabré).
Els dies passats, a les hores de lleure m'he dedicat en cos i ànima a la lectura de la novel·la autbiogràfica de Karl Ove Knausgard que ens va recomanar el Borja. El vàrem anar a escoltar al CCCB i ens va interessar molt. Són sis volums dels quals n'han sortit cinc, cada un d'unes 700 pàg; una passada. Es poden llegir sense ordre i jo ja he donat compte de la primera i estic a mig de la quarta (les altres les tinc encarregades i aniran caient al llarg de l'estiu). Són apassionants i particularment aquesta quarta en que parla molt dels seus problemes com a escriptor. És un prodigi observant els detalls de tot el que l'envolta, el que pensa, el que fa, el que li passa...Jo, si fos ara, tornaria a escriure la novel·la d'enguany i estic segura que seria molt millor. 
   Us envio una foto del panorama que tinc des de la meva gandula al lluny de "l'ària d'activitats diverses familiars". Aquesta gespa no tallada és una performance del David que fa veure el contrast entre fet i no fet. Un bon símbol per nosaltres que no deixem de "fer coses "constantment.