dimecres, 21 de juny de 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA


ORDRE


Són dies d'acabar coses per poder-me'n anar en ordre a passar l'estiu. Tinc completament acabada la novel·la "L'home que llegia" i, si voleu, està a la vostra disposició en format per tauleta o internet. També la tinc en format llibre però per llegir-la ja va bé (i no costa res) la tauleta. M'ho dieu i la Meri, diligent, us la farà arribar.També la de l'any passat ( Pasta de paper) és completament, completament acabada però com que té molts dibuixos i grafismes no sé si... (li preguntaré a la meva consellera informàtica). I també hem refet tres reculls  de poesies: Amb la lluna jugo a fet, En un mar de plata i Paraules del meu camí (també serà consultada la seva possibilitat de publicació informàtica). Us ho faré saber. Per quedar-me tranquil·la encara em falta el recull de les Nadales i els versets de S. Jordi però degut a canvis d'ordinadors i altres problemes (sobretot la poca disposició meva a "preservar" les meves obres) crec que me'n falten uns quants i he d'intentar trobar-ne algun més. El temps, el gran esbarriador, els deu haver llençat a volar. Ja està bé. És ara que em cal fermar bé les coses perquè em facin coixí. Els reculls del que he escrit des que em va començar la dèria, fa setze anys, ocupen ja un espai respectable. M'agradaria poder mesurar no l'espai sinó la qualitat. Ara que el que tinc més clar són les moltíssimes hores de satisfacció que m'han proporcionat. I que duri!

3 comentaris:

marisa ha dit...

L'enhorabona! Que per molts anys ens puguis delectar amb les teves creacions. Recordo i tinc "amb la lluna jugo a fet". Procuraré posar-me al dia. Bon estiu!

Maria Teresa ha dit...

Tins recollits els teus versos de Nadal i de Sant Jordi. Tot un goig!!!

Menjar a Cala Blanca ha dit...

Jo, que he llegit si no tot, gairebé tot el que has escrit, sobretot pel que fa a les noveles, et puc dir que la mesura de la qualitat va "in crescendo". De fet m'atreviria a dir que aquesta última, L'home que llegia és ja una novela de veritat. No és que les altres no ho siguin, pero les trobo més "domèstiques" o més tu, i en aquesta última tu hi ets però com a narradora, no formes part dels personatges i suposo que això és el més difícil i el que fa la diferència entre escriure i ser escriptora.
No et deixis prendre gaires hores de balancí!
Petons enormes