dissabte, 17 de desembre de 2016

L'arpa i les seves vibracions, 442


Em vaig preparar fent un repàs de la  historia de Grècia i la seva mitologia, uns dies abans de la veure al Liceu ELEKTRA. Lluny del meu record les classes de història de  la professora Maria Comas a l’Institut Maragall: la Guerra de Troya, Agamenon i Clitenmestra, les seves tres filles, el fill Orest, i un llarg reguitzell de noms i fets.

Aquesta representació de la tragèdia de Sófocles, amb música de Richard Strauss i llibret d’Hugo von Hofmannsthal, ve precedida de molta expectació, ja que la direcció d’escena va ser concebuda per Patrice Chéreau, director escènic i cineasta, qui la va estrenar a Aix-en-Provence el 2013, poc abans de  morir. El nou director, Vicent Huguet, va ser el seu ajudant llavors.

S’ha trobat la correspondència entre  Strauss i Hofmannsthal. A distància es comunicaven com avançava l’obra,  un en  la música i l’altre en la lletra , això feu que el lligam fos tan estret que el resultat fos perfecte.

Strauss, recorre a una música de gran contundència i virulència, incloent-hi
 dissonàncies i un llenguatge que flirteja amb la atonalitat

Josep Pons en la direcció musical, té sota la seva batuta  vuitanta-set músics, que amb els seus instruments, ocupen el fosso amb un cert estretor. Gran interpretació de la difícil música de Strauss.

Segons alguns comentaristes la música de Strauss, marca un abans i un després en la musica del segle XX. Les dissonàncies fan, però, que  molta gent acostumats a la música anterior, no els hi agradi.


El repertori excel·lent, Evelyn Herlitzius, soprano alemanya; és actualment la millor cantant d’Elektra, i Adrianne Pieczonka, soprano nascuda a Toronto, la germana en el paper de Chysothemis, l’acompanya en la mateixa tessitura. Les dues excel·lents.  El rol de mare, Klytamnestra,  a càrrec de Waltraud Meier mezzo, va ser molt aplaudida. La resta de cantants també van estar a l’altura.
La decoració del palau d’una escenografia  minimalista, Colors foscos des del negre al gris, fa que res no destaqui i el protagonisme caigui tot sobre Elektra, reclosa al soterrani i vestida amb robes esquinçades.

Obra situada en un temps indefinit. Patrice Chéreau mostra de manera magistral  els caràcters i la vessant humana que hi ha darrera la tragèdia d’Elektra
Actualment totes les grans produccions no van mai  soles, son coproduccions de dos teatres o més. Aquesta vegada eren cinc: Gran Teatre del Liceu,  Teatro allà Scala de Mila, Metropolitan Nueva York, Festival d’Aix-en-Provence, Staatsoper de Berlin, i Opera de Hèlsinki.

Em va agradar molt tant la posada en escena com la música. Òpera en un acte,  durada de 1h.i 50 min.  No coneixia l’obra.