dilluns, 21 de desembre de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui em sento una mica esperançada.  Sembla que majoritàriament hem après que la única manera de tirar endavant és fer-ho junts; o almenys en companyia. Sí, ja sé que no està tot guanyat ni a tot arreu i que el camí és llarg, però el que més m'agrada dels resultats és que malgrat l'enorme soroll mediàtic que  hem patit i que semblava que ens ofegaria, la gent d'aquí no s'ha deixat enganyar i ha reflexionat per compte propi. Potser és l'esperit Merlí que arrasa. També sé que el que jo veig blanc un altre ho pot interpretar com a negre o gris. Mai com en una situació política els colors es tornen una qüestió tan relativa. Bé, com diu el poeta Joan Maragall a propòsit de l'ametller florit: no ets encara el millor temps però en tens tota l'alegria. Pot ser em deixo portar pel meu optimisme inveterat (cada cop però més a la baixa) o és l'esperit nadalenc que ens envaeix aquests dies. 

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Malgrat els copons,
cupaires bufons,
floreix l'ametller,
somriu al primer,
que vegis pel camp,
i a tots els polítics,
que els fongui un bon llamp.
*
Lo Gayter del Balcó