dissabte, 8 d’agost de 2015

L'arpa i les seves vibracions, 392



OS DE BALAGUER
A la tornada de Núria, una amiga de la colla, em convidà a passar uns dies a Os de Balaguer, el poble dels seus avant passats. Allí hi té les arrels i la casa, herència dels seus avis; a poc a poc junt amb el seu marit, la han remodelat i adequat  fins a deixar-la còmode  al mateix temps que conserva el seu estil rústic. Parets de pedra gruixudes, que esmorteixen el fred i la calor, en aquesta terra de secà on el clima acostuma a ser rigorós tant a l'estiu com a l'hivern. Tenen cura d'unes oliveres i un petit hort a la riba d'un rieró on conreen vegetals. Davant de la casa l'era on batien els cereals, i ara hi juguen els nèts i la quitxalla veïna.
No coneixia quasi res del poble. Sols l'any 1981 vaig coincidir en uns estudis de psicologia amb Mossèn Xavier Batiste, llavors rector d'Os i al acabar el curs em va regalar un llibret "L'ahir i L'avui de Santa Maria de Cérvoles", on ell recollia llegendes i veritats  documentades des del 1116, quan Ermengol VI, comte d'Urgell conquistà Os de Balaguer i Montassó, i tot el vessant entre Boix i Tragó.
El llibre restà a la meva petita biblioteca i ara desprès de 34 anys, l'he tornat a llegir amb cura per assabentar-me d'on anava a passar uns dies.
Os de Balaguer situat a la comarca de la Noguera, té una superfície de 122 km. i una població de poc més de 1000 habitants censats. El 1964 se li va axixionar la quasi totalitat del desaparegut municipi de Tragó, que quedà anegat per la construcció dels envasaments de Canelles, 1960, el més gran de la conca del Segre, i de Santa Anna, el 1961,  (recordeu Franco i les inauguracions de pantans?)
Expliquen que l'origen del poble es deu a la presencia d'una fortificació musulmana del segle IX.
Amb un Land Rover de segona mà, que trota com un cabirol, els meus amics m'han portat a recórrer tots els voltants: Alberola, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Gerb, Ager i part de la zona de Lleida del Montsec, espectacular serralada calcària orientada d'est a oest i que penetra per terres d'Aragó fins a Osca.
Altra sortida al peu d'Els Picons i Montassó.
Visita obligada a l'ermita de Cérvoles, ressenyada en el llibret que portava de Xavier Batiste i, que ell havia document amb bibliografia antiga, sobre narracions, literàries-religioses-històriques, que confirmen una munió de dades reals, com molts noms de llocs, Granja de Cérvoles, la Figuera i, el primer monestir del cister femení de Catalunya fundat cap l'any 1117

ERMITA DE CÉRVOLES
La llegenda explica que l'any 1299 un pastoret amb el seu ramat pasturava pel dominis del terme d'Os, quant una gran tempesta, l'obligà a refugiar-se i passar la nit en una cova, allí a la matinada tingué la visió de la verge, i al desaparèixer aquesta, troba la petita imatge que dóna origen a la capella de Cérvoles. Fins aquí la historia calcada com tantes d'altre de les nostres terres. Però llegint els escrits d' Antoni Peralba i Camarasa, nascut a Os el 1886 i, que ha estudiat a fons Xavier Batiste confirmen que era a mitjan segle XII , més o menys cap el 1173, quan el Monestir de Vallverd de Tragó resplendia per tota la comarca per la seva bona fama i poder. La pau s'esvaí anys desprès ,un dia que baixant de l'orient una multitud armada i a cavall envair el monestir, matà  i arrasà tot el que li venia al pas. Sols els donà temps a enterrar les coses sagrades i la petita verge a un lloc allunyat de la muntanya. Amb el temps, el monestir restà a l'oblit, i es perdre la memòria dels fets .El relat que ara jo no el transcric per llarg, és d'una gran simplicitat, al temps que Antoni Peralta usa un llenguatge de fons que cal tenir en compte, i que aquesta narració és un reflex de la realitat històrica i indica el traspàs jurisdiccional d'aquestes terres poblades de cérvols, de mans del cister a les d'altres poders feudals.
Des del 1964 s'ha lluitat per reconstruir el recinte que estava en estat deplorable, refer la teulada, aixecar parets, refer la façana i plantació d'arbres al voltant
Actualment l'ermita  de Cérvoles, acull peregrins, aplecs,i tota mena d'activitats i fa uns dies ens va acollir a nosaltres, ja que jo no volia marxar de terres de Lleida, sense veure el lloc on el meu amic Xavier, havia documentat els seu treball.

PANTÀ DE SANTA ANNA
M'agrada la història i la geografia i, confirmar in situ sempre que puc, allò que he llegit o estudiat. És una dèria.
El poble d'Os actualment té ajuntament que es preocupa pel  seu desenvolupament, bons serveis agraris i socials i, unes piscines que fan més suportable la xafogor d'aquest dies. Petits i grans s'hi troben durant tot el dia per banyar-se i, a les nits per sopar al seu voltant . Un servei de bar fa el complement  

I aquí acabo la historieta que començà amb Ermengol VI i, ara va camí de l'estelada el 27 S                                                   

2 comentaris:

Marta ha dit...

Molt interessant M.Teresa, coincidim amb l'interès per conèixer la història dels llocs visitats. Una abraçada

Marta ha dit...

Molt interessant M.Teresa, coincidim amb l'interès per conèixer la història dels llocs visitats. Una abraçada