ESPASES I XOCOLATA
Mª Dolors, el teu
relat, em suscita dues consideracions per ampliar-lo. Tal com dius en el segle
XV existia el gremi dels espasers, valorats pels cavallers de tot Europa.
La primera, és que un
carrer de la Ribera porta per nom aquest ofici; carrer de l' Espaseria a prop
de la plaça de les Olles.
La segona, treta del llibre
Desig de xocolata, de Care Santos regal de reis d'una amiga. Me'l va portar
sense saber que la coneixia i, que el grup dels Lletraferits en guardem un
record molt agradable. Ens varem trobar a la Llibrería - Café Laie, del carrer
Pau Claris, on va donar-nos pautes de com escriure novel·les per adolescents, Care
Santos és de Mataró i va venir invitada
i acompanyada per una amiga que llavors feia el curset amb nosaltres, Montserrat,
veïna seva del mateix Mataró. Des
d'aquell dia la segueixo en programes de ràdio i d'escrits en revistes, on
segueix impartint consells i la corrent
literària que busca la joventut.
Doncs, just ahir a la
nit ja quasi al final del llibre, a la pag. 339, trobo aquestes línies que ella
posa a la ploma d'un personatge jove i divertit, Victor Philibert Guillot,
secretari i una mica espia de madame
Adélaïde de France, que viu a Versalles, però en aquest capítol roda per
Barcelona, i des d'on per ordre seva, li escriu d'amagat cada nit allò que fan els altres membres de
l'expedició en missió secreta enviada
pel rei de França. Guillot li descriu les seves trapelleries amoroses, amb aquestes
ratlles: sempre hi haurà una part de mi
mateix que pertanyerà a aquests carrers
i places menudes, que evoquen ofici de gent senzilla: Vidrieria, Esparteria,
Espaseria, Formatgeria... Tot seguit
la posa al corrent d'una partida de mercaderies clandestines, amagades en la
bodega d'un vaixell, al moll de Barcelona, a punt de salpar en la foscor de la
nit.
Desig de xocolata és
la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2014. És la història de tres dones
unides en el temps per la seva passió per la xocolata.
És un recorregut per
la història d'aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la
sofisticació del nostres dies.
M'ha enganxat. Una
xocolatera de fina porcellana blanca. A la base, una inscripció en lletres
blaves, és el nexe, entre tots els capítols, que res tenen a veure entre si,
excloent, es clar, el desig de xocolat.
Ja és ben veritat que tot està lligat.
ResponEliminaMentre obria aquest espai estava pensant exactament el mateix.
ResponElimina