Amb Josep Guardiola in memòria, fent sonar un tros de la banda sonora de la meva joventut,
Ja de tornada
Llegeixo amb cura el
diari
El pare-Estat retalla fent txac,txac
Rajoy, home de paraula?
Crisi, deutes,
pressupostos,
vaga, aldarulls, també
inflació
atur i més atur, sense
esperança
i a sobre tot el dia
patrlant d’emprenedors
Desgast i gens d’ecologia
copagament i taxes pel
turisme
El cap a sota l’ala amagadet
Per cultura, mai res
i a Sanitat ben poc
La família reial? És a l’església
o fent punteria sense
encertar
Què voleu que us digui?
|
Primavera és un xoriguer
que plana
els verds sacidis
de l'avellaner
dents de lleó entre la
gespa tendra
borrons omplint les
branques de botons
També és l'espasa blanca
d'un avió
roba neta ballant al sol i al vent
i un globus que s’enlaira lentament.
Una certa llum tancant la tarda
mentre un foc ens espera
fent caliu.
Llibres, menjars, la
gran neteja, jocs
i un conte cada dia, per
somniar
calçots encara, amb dia
ennvolat
les bruixes es pentinen
tot ballant
farigola en flor,
gesamí tan blanc
vinques i frèssies,
jardí perfumat
primavera en verd de
primavera.
|
Tot i amb versos macarrònics M’AGRADA MËS EL
CAMP
La Malole i el meu germà han anat a l'acomiadament de'n Josep Guardiola. Eren socis del Tenis a on hem anat tota la vida, la seva ex-dona era molt amiga de la mare i els fills ho eren dels meus germans. Descansi en Pau.
ResponEliminaEl comiat ha estat molt bé. Hi havia molta representació dels músics de la nostra joventut: el Leslie i el Guillermo de "Los Sirex", el Moncho, la Núria Feliu, etc. inclús la Queta Claver La Maña.
ResponEliminaDesprès de parlar el capellà, que ho bé coneixia a Guardiola o havia estat ben assessorat perque semblava coneixe'l, un músic ha interpretat amb saxo "Pequeña Flor" (la recordeu?); a continuació la Núria Feliu ha recitat "Parlem de tú però no pas amb pena" de Martí i Pol; una neta ha llegit un parell de paragrafs d'un llibre que ha dit que era com la seva biblia que fa referència a quan sents pena i no tens les paraules per a expresar-la; el seu fill petit ha cantat, molt bé per cert, Sixteen Tons i finalment han posat una gravació d'en Guardiola cantant una cancó que crec que es deia Els meus amics, o una cosa semblant, i que era com un resum de la seva vida musical. Un funeral en el que hi hagi tants aplaudiments és una cosa ben original.
Tot ha estat emotiu sense ser carrincló. La referència a La Vanguardia deia que, en opinió de tete Montoliu, Guardiola hagués hagut de dedicar-se al Jazz (sembla ser que era un bon saxofonista). Nosaltres els grans el coneixiem prou bé. Suposo que més d'un jove haurà tingut un bon ensurt al sentir que havia mort Josep Guardiola. Per a ells l'únic amb aquest nom és l'entrenador del Barça.
Descansi en Pau.