
                                  STUTTGARTER KAMMERORCHESTER
Mª Rosa, la meva amiga segueix amb  grip i, novament va passar-me la seva entrada , pel  diumenge a la tarda al Palau. Era el primer dels tres concerts programats  dins  “Diumenges al Palau”. Tota una temptació . L’Auditori té molt bona acústica però un interior molt sobri, el Palau una filigrana  del modernisme català.  Vaig acceptar al moment. 
La Stuttgarter Kammerorchester, fundada el 1945, és l’orquestra de cambra professional més antiga del món. La que vam escoltar aquí a Barcelona estava composta per músics veterans i d’altres de molt joves, perfectament units en complicitat. El Director Paul Meyer, és jove i dinàmic , a més de dirigir també és un virtuós del clarinet, com ho va demostrar en l’última peça  el Concert per a clarinet i orquestra, K.622,  de Mozart, on a la vegada que dirigia mig d’esquena als músics, ens delectava  tocant el clarinet. Una de les peces que més m’agraden és  l’Adàgio d’aquests concert,  i ahir vaig  sentir-lo novament tocat per aquest jove músic alemany. Debutà com a solista als tretze anys amb la Simfònica du Rhin.
He començat pel final per anomenar-vos el Director. El concert va començar amb una de les simfonies de la trilogia de Haydn, “Le matin” que fou la primera escrita per la cort dels Esterhàzy , una rica i aristòcrata família d’Hongria. Lluïment dels instruments de corda i de  vent que volia ser una demostració adreçada al príncep de l’excel·lència dels seus músics. Val a dir que els que nosaltres escoltarem ahir estaven a l’altura del que  Haydn va escriure. 
L’altre peça totalment moderna en forma de poema musical fou de Francesc Taverna-Bech, traspassat el 2010, (composat en record dels estius passats a Tossa de Mar). Orquestra i violí  formen una partitura de música actual una mica difícil d’entendre.  El violí interpretat per un joveníssim Noé Inui , nascut a Brussel·les fa 24 anys. Toca amb un violí Nicole Aglano (Nàpols,1780). Té tota una vida per endavant per esdevenir un virtuós. El Palau el va gratificar amb tres torns d’aplaudiments.
uina sort de poder escoltar uns músics i una música tan engrescadora. I quina sort per nosaltres que ens en facis una mica partíceps encara que sigui només en l'entusiasme. Gràcies.
ResponEliminaCada dia em sorprén més la teva sapiència musical i la manera de dir-ho.
ResponElimina