No tot serà, però, silenci
car diràs la paraula justa.
La diràs en el moment just.
No diras la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguin, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte
camines decididament.
MARISA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada