dilluns, 30 de setembre de 2013

la tresca i la verdesca





No sé pas quan tindré a punt tot el que s'ha esgavellat durant aquestes llargues vacances (?). Les notes del viatge i les fotos queden a l'espera de temps millors, espero que no massa llunyans. De moment us faig cinc cèntims de les meves correries aquest cap de setmana.
Com que la nòvia del meu nét marxa dijous a Santo Domingo, aprofito aquests últims dies per fer-li treure el nas a tot el que en dos anys que ha viscut aquí no li ha donat temps de conèixer, ai làs. El cap de setmana hem anat a Saifo a dormir perquè la resta del temps hem estat de tresca contínua. Dissabte a la tarda a Montblanc on ens varem patejar tots els carrers, monuments, arcs, voltes i demés, sense oblidar pujar a les terrasses de la Catedral, al costat de les campanes i en companyia dels coloms i els crits eixordadors d'unes gravacions de falcons que haurien de servir per foragitar-els coloms i que no destorbessin les orenetes que hi nien ni espatllin les pedres tan ben restaurades. Des d'allí dalt varem contemplar un casament molt lluït d'algun policia local o així (la veritat és que no estic gaire versada en uniformes militars i no els vaig saber reconèixer) que van fer un arc d'honor als nuvis amb un sabres. Una de les convidades, ja veieu com va acabar per dur unes sabates no massa adequades a l'empedrat de còdols de la plaça. 
Per la resta muralla, carrers, les mesures del gra, el bar de la plaça etc, tot al seu lloc i funció. Un programa molt instructiu de color local.
Nota de la redacció:  Érem quatre dones soles i ens ho vam passar molt bé.






diumenge, 29 de setembre de 2013

PANEM ET CIRCENSES

"Vera usted, mucha gente cree que soy un viejo prematuro. Y sí, estoy cascado, pero no és eso. Yo siempre he sido un prematuro. Lo que pasa es que últimamente la vejez prematura se me ha juntado con la juventud retardada, y oiga, hay días que no estoy para nada" (Capitán Blay)"

El Embrujo de Shangai, Joan Marsé

Aquest és un fragment del primer llibre que hem hagut de llegir. El curs comença el día 8 de octubre. Ja us aniré informant.

divendres, 27 de setembre de 2013


Creieu que això és la torre de Pisa? Ha! No senyores i senyors, no, això és un retrat psicològic que m'han fet a la tornada de la Toscana.

Uf, uf, uf, uf  és el que espontàniament em surt en aquest retrobament després de tants dies.
Si us expliqués en detall totes les calamitats que estic sofrint des del moment en que em varen robar el mòbil a l'avió d'anada a Florència i el que m'he anat trobant a la tornada, us en faríeu creus. Estic exhausta de lluitar contra els elements. Abans d'ahir em vaig passar la tarda a la botiga de movistar de Pl. Catalunya i hi vaig fer una dormideta i tot, com casa meva. Inclús el noi que m'atenia em va deixar el seu mòbil per trucar (allí no hi ha cap telèfon a disposició del públic) mentre veia uns anuncis enormes que em comminaven a canviar de vida i canviar el món amb un telèfon (?). Vaig tenir accés a tots els seus jocs, als amics, a tot. Ja som íntims i, ara que ho penso, podria escriure sobre tot això. No sé si sortiria un conte de terror o una novel·la negra. Ho rumiaré.
O sigui que us prego que tingueu paciència amb mi uns dies a veure si les coses es van solucionant. L'ordinador agonitza sense poder-lo tancar so pena de no poder-lo engegar mai més, segons el diagnòstic del Jordi, fill meu, informàtic, com segurament sabeu. I la Meri, salvadora universal s'ha fet un esquinç. Ahir va venir una estoneta per ajudar-me en l'envitricoll de paperassa per l'assegurança del mòbil, però crec que hauria de venir a viure una temporada a casa per deixar-ho tot arreglat. És ben misteriós que marxis amb tot bé i quan tornes, tot estigui esgavellat. Tan mateix s'he hagut de posar piles noves a rellotges, llanternes, reg automàtic. Tot a l'atur. ,És allò de la rebel·líó de les màquines. O era de les masses? A més a més gairebé mai no tinc internet. Pietat, pietat, què he fer jo per merèixer això? Segurament deixar molt penjat el bloc per altres menesters. Espero que els fats em siguin propicis i un pugui fer cinc cèntims de les meves correries per la Toscana. Fins aviat. Ara si ho sabés fer us posaria un fragment de Tosca.www.youtube.com/watch?v=0yr1U5x6Nw0

   Vaig a provar-ho, a veure si em surt. Ja em direu què. O podeu anar a l'adreça que us poso.

video





dijous, 19 de setembre de 2013

PANEM ET CIRCENSES


 Homenatge a MARTÍ DE RIQUER   - Un altre gran que ens deixa. 

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya va ser un escriptor i filòleg català. Fou membre de la Real Academia Española des del 1965, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de nombroses institucions estrangeres. Així mateix, fou catedràtic emèrit de Literatura Romànica de la Universitat de Barcelona.
Estudiós de la literatura en llengua romanç tant en occità com en castellà i català, fou una de les autoritats més reconegudes en l'àmbit filològic, tant als Països Catalans, com a Espanya i Europa.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles i el Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per la seva obraAproximació al Tirant lo Blanc; el 1997 amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials; el 1999 amb el Premi Lletra d'Or per Quinze generacions d'una família catalana; el 2000 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; i el 2005 Joan Carles I li concedí la Grandesa d'Espanya.


dijous, 12 de setembre de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 305

Via Catalana
Ja som al dia desprès i ara què?
La pregunta està en llavis de molts, els que ahir vivíem la festa amb família o amics i, els que es van quedar a casa per disconformitat amb el plantejament de la Via Catalana. Feina per a tots, primer perls politics, desprès per les associacions de tota mena, i la gent, aquesta gent meravellosa que des de baix amb civisme i alegria ha respost a la crida. El que és segur, és  que no hi ha marxa enrere, cal anar endavant, tenim un camí a seguir, que serà llarg i feixuc, allí estarem sens dubte tots, com ahir agafats de les mans.
Jo tenia designat un lloc en un poble a prop de Barcelona, un canvi d’una amiga a la vigília  al tram 731, m’ho va fer fàcil,  Diagonal davant del Palau Robert, un cop allí,no era una fila, sinó una avinguda plena de gom a gom fins  l’encreuament amb el Passeig de Gràcia. Tota una festa. Al matí visita al monument de Rafel de Casanova i, al Fossar de les Moreres, Santa Maria de Mar i cap a casa d’uns amics a gaudir del dinar de la Diada, amb una parada a l’Hospital del Mar, ja que una amiga va caure a mig itinerari i és va fer mal a l’espatlla, radiografia a urgències i diagnòstic de luxació, allí es va quedar fins a la nit, el seu plat i el de l’acompanyant va restar buit a taula. Única nota negativa.
Mª Dolors bon viatge , sé que surts demà, no crec que tinguis temps de llegir-me, potser si a la tornada. El Borja inicia un curs a La Central, el dimecres 2 d’octubre de 19 a 21, tema: Narrar la experiència, de la confesión al simulacro.

Marisa veig que segueixes amb la lectura com l’any passat, i la Malole s’anima?. Ja ens trucarem.

dimecres, 11 de setembre de 2013

dilluns, 9 de setembre de 2013

PANEM ET CIRCENSES / LLIBRES

S'acaba l'estiu i s'hi inicia un nou curs. Jo m'he tornat a inscriure al Club de Lectura de la Biblioteca Juan Marsé -El Carmel. Aquest any, però, ja no tenim el mateix profe (ai, les retallades!) i amb quatre companys/es més del curs passat ens hem apuntat a NOVEL·LA BARCELONINA. Els títuls que ens han passat per tal de llegir-los i comentar-los són:

octubre: EL EMBRUJO DE SHANGHAI de Juan Marsé

novembre: SALAMANDRA de Josep Ma. Benet i Jornet
desembre: NO LLAMES A CASA de Carlos Zanón
gener: UNA DONA INCÒMODA de Montse Banegas
febrer: LA NENA DELS NOU DITS de Laia Fàbregas
març: EL SONIDO DE LA NOCHE de Xavier B. Fernández
abril: VICTUS: BARCELONA 1714 de Albert Sánchez Piñol
maig: HAY LUZ EN CASA DE PUBLIO FAMA de J.Miñana
juny: EL HEREDERO de Mario Catelli

No n'he llegit cap. Em feu cinc cèntims si les coneixeu?

AMB UN PEU FORA DEL BALANCÍ


                                       
 Collita de capvespre

Ahir al matí , escampada general. Ja vaig dinar sola. Era una sensació d'incredulitat, després de dos mesos d'enrenou. Però encara no s'ha acabat la cosa, jo demà he d'anar a B. a fer-me la tarja sanitària europea (potser podré fer-ho des del Vendrell), anar a tallar-me els cabells perquè em recordo la Medusa, comprar-me uns pantalons etc. Dimecres serem altre cop a  Saifo i divendres a primera hora del matí marxo a Itàlia.
Ja ha començat la verema i el soroll dels tractors i les portadores és la música de fons en el meu paisatge estimat. Avui no, perquè és diumenge i ha plogut força. Ara que ha sortit el sol per regalar-me una de els últimes hores daurades, sortiré a fer fotos i mullar-me les cames.
 Bufa, quin estiu! Però que consti que estic encantada i tot i que algun dia ha estat excessiu, en general m'agrada aquest desgavell. Tan sols cal no amoïnar-me de si hi haurà lloc per dormir o no, ja s'apanyaran i el meu està assegurat. I dels menjars altre tant. Sí, sí, m'agrada, però aquest any he escollit ser-hi , perdent, a canvi, la tranquil·litat necessària per escriure. Veurem com serà la tornada. De moment em sento lluny, lluny.
Ja que els profes ens abandonen, hem de mirar d'organitzar alguna cosa per aquest curs. No vull engorronir-me en el laisser faire, laissser passer, que la vida és un riu sense aturador i hem d'aprofitar les escorrialles. Per mi, queda en peu el cap de setmana de després de la Mercè. I per vosaltres, que?
I després de la collita, un verset per amanir, com el tomàquet que ja em fa venir salivera.
    
 Anem a collir avellanes
que la pluja ha fet baixar.
Se sent  pedra i no rasclet
i de cinc en mengem tres.
Després no volem sopar,
no ens queda ni un foradet!
Buscarem gana entre clofes
i no la sabrem trobar
Avellaneta, avellana

cistell ple i crostó de pa.

dimecres, 4 de setembre de 2013

EL VOL DEL GEGANT
Pot ser que molts de vosaltres ja el coneixeu, però he volgut deixar-ne constància avants de marxar cap a Torino. Es el cartell de la Mercè 2013, una obra del gran artista fotògraf, Joan Fontcuberta, (premi David Octavious Hill per la Fotografisches Akademie GDL d’Alemania al 1988, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del Ministeri de Cultura de França al 1994, Premio Nacional de Fotografía, otorgat per el Ministerio de Cultura de España al 1998 i Premio Nacional de Ensayo al 2011) que ha creat el símbol de la festa barcelonina, un gegant aixecant el vol com si fos un superheroi de còmic modern que potser s’enlaira des del bell mig de la ciutat, espantant amb el seu vol els coloms de la plaça de Catalunya. Tradició i Modernitat.

dilluns, 2 de setembre de 2013

DES DEL BALANCÍ


Enfilem ja la recta final abans del començament del curs escolar. Ens hem quedat la Glòria i jo amb els quatre adolescents, quatre, i la Mina que ens ha omplert l'estiu de riures, enrabiades i altres monades mentre han estat per aquí els seus pares; vaja quin element! Ara uns, ara d'altres i el més sovint molts alhora, hem anat passat els dies. Tots hem treballat molt en diferents menesters i amb molta jarana. Ara ja començo a tenir ganes d'una vida més tranqil·la. He llegit força i he vist pelis a l'ordinador, no he escrit i tampoc no tinc ganes de fer balanç. Crec que ha valgut la pena encara que no pugui lluir mostres concretes (alguna sí però no és rellevant). L'hivern serà temps de pair. Marxo a Itàlia divendres 13. Us podeu creure que el bitllet és força més econòmic perquè a la majoria de gent li fa por de volar aquest dia?
Demà baixo a Barcelona per acomiadar l'Iu que se'n va a viure a la República Dominicana. Tots aquests dies han estat una mena de comiat progressiu intentant convertir el fet en quelcom positiu malgrat la recança.
No us explico res d'especial. Hem collit avellanes i dintre de pocs dies comença la collita del raïm. M'agrada el meu paisatge; el proper i el més llunya. Aquests dies de plena saó és quan més romanitzat i civilitzat el trobo. Ahir, tornant per la carretera de les Ventoses, el moment en que es desplega el Baix Penedés amb tota la seva esplendor era emocionant.
  És l'hora daurada i els nens han marxat amb les bicis a fer les últimes corredisses d'orenetes o de rat-penats. Només se sent el soroll de l'aigua de la piscina i el cel, de daurat s'ha tornat plata. Són els últims vestigis de l'estiu.

VIA CATALANA

Aixó està funcionant molt be al extranger. Eu vist les fotos del ARA amb catalans fent Via a Bruseles, Londres, Miami, New York (700 catalans cantant Els Segadors) i la Muralla de Xina? Demá es farà a Paris, Washinton, Venecia, Luxenburg i d'altres indrets. Fa goig veureu.

Salut i Visca catalunya!!!!!!

 


diumenge, 1 de setembre de 2013

L'arpa i les sevesvibracions, 304

CLOENDA

Tanco avui amb l’apunt que fa catorze, unes pinzellades del viatge d’aquest estiu a Àustria. Tinc textos, fotos i records per fer-ne uns quants més, ( casa natal de Mozart, tomba de la Sisi, monuments emblemàtics, etc...), però si s’allarga massa un tema, es fa pesat i deixa d’interessar, sols he comentat part de l’itinerari . No és cronològic , sinó vivències que m’han agradat compartir amb vosaltres. Els llibres de historia i geografia sempre complementen al qui li interessi més dades. Jo sóc fidel al que em vaig proposar a l’entrar al Blog, escriure vivències, "vibracions". L’arpa és un instrument musical, que quan  es toca una corda vibren totes, això és el que busco compartir amb vosaltres, el que veig i sento.
Gràcies a tots els que meu llegit i estimulat a seguir, companys del viatge i companys del Blog, (Mª Dolors, Marisa, Marta...). Accepto les crítiques positives i les negatives, totes fan créixer. Rafel et demano disculpes, si al llegir  la meva visita a Obersalzberg  “el Niu de l’àguila”, et va incomodar, en cap moment el vaig viure amb criteris turístics, sinó històrics, allí queda documentat tot el que va passar per generacions venidores, i si algú s’aprofita i en fa bandera...que en doni la raó. El nostre grup, puc assegurar-te, que  tots sortírem maleint la guerra. Mauthausen també va ser dolorós, Mª Dolors , és molt normal que no vulguis anar-hi mai, hi ha coses que com bé dius ens sobrepassen. Pels que m`heu fet crítica positiva gràcies.
Faltava l’últim numero de turista i també el vaig fer. Foto al monument de Johann Strauss (fill), situat en el Stadtpar, i realitzat per Edmund Hellmer el 1921. Durant la seva inauguració, la Orquestra Filharmònica de Viena, va interpretar el vals “El Danubi Blau”. El monument combina dos elements: una estàtua de bronze, amb bany daurat, que el representa tocant el seu violí, i  l'altre ,rodejant-lo, un alt relleu semi circular de marbre.
En un futur em centraré en temes de música: òpera i concerts. M’he matricular en el curs “Els colors del barroc musical i La fantasia i sensualitat del romanticisme musical"  de la professora Mª Dolors Luis, si us interessa tel. 932848753. Si hi han altres fets diversos a comentar, ja que la temporada es presenta calenta,  entraré en el Blog.