dissabte, 7 d’agost del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 34

PÈRGAM

Al 4º dia de viatge sortim de Bursa i fem camí cap a Pèrgam (avui Bergama), coneguda pel seu comerç de pergamins en l’antiguitat, i d’on agafen el seu nom. Sant Pau ens parla en els seus escrits d’aquesta ciutat. Visitem l’Asclepeion o temple curatiu, on rebien tractament mèdic la gent amb poder adquisitiu alt, allà hi vivien uns dies o mesos, interessants els tractaments que feien. Consta que va estudiar-hi Galeno. (Aquests lloc de curació ens recorda aquell altre de la ciutat de Jerusalem on els malalts també esperaven ser guarits, Santa Anna-Piscina probàtica) En queden encara recons que es visiten i, on podem imaginar-nos tractaments amb aigües, pomades, ungüents, massatges, herbes i altres mètodes precedents de la nostra farmacologia. Foto obligada d’un tros de columna de marbre blanc que encara queda en peu, amb relleu de serps enroscades al seu voltant, que precedia l’entrada, simbologia emprada encara actualment per les farmàcies.

El que esperava veure in situ era on va estar situat el santuari dedicat a Atenea i el gran i majestuós altar de Zeus pels sacrificis. La nostra guia arqueòloga ens va ensenyar i explicar fil per randa el que jo esperava saber. Volia unir dins del meu cap, el lloc físic on em trobava a Pèrgam, amb la visió meravellosa de l’obra guardada en el Museu de Berlin de l’altar, que vaig veure el juny del 2003 amb una visita amb els companys de l’Escola d’Art de Barcelona. El govern alemany va pagar 20.000 marcs a canvi de la cessió de l’altar de marbre. Espoliació descarada? o un bé per la Humanitat, ja que van construir el 1959 un espai especial per acollir tot el complex. La visió que vaig tenir va ser quasi dantesca,la gran escalinata i la plataforma pels sacrificis, realitzat cap el 160 aC a petició del rei Èumenes; universalment coneguts els relleus centrats en la gigantomàquia. Totes les escultures i plafons representen el triomf d’ Atenea i Zeus sobre els seus enemics els gegants, encara que podria tenir la lectura de l’enfrontament dels grecs sobre els bàrbars i assignar al rei de Pèrgam el paper de déu protector. No és pas una classe de història, ni molt menys, sinó que intento transmetre-us el que vaig sentir al poder unir desprès de set anys,Turquia amb Berlin dins del meu cervell i fer-ne una unitat de bellesa.

Novament no m’entren les fotos, això ja és greu, hauré de cridar al tècnic per veure que he oblidat.. segur que estarà de vacances, té la novia a Galicia.

2 comentaris:

  1. En sentir-te parlar de BERGAMA em venen al cap tants i tants records! Jo no he tingut la teva sort de visitar l'altar de Zeus al Museu de Berlin però tot el que vaig veure em va agradar moltísim. I tinc la foto obligada del tros de columna.
    A Bursa hi va estar el meu fill Joan quan, fa uns anys, se'n va anar -tot sol- a veure ocells a uns llacs del nord de Turquia.
    Espero amb candeletes la continuació del viatge.

    ResponElimina
  2. Torno a entrar. Com que en aquest món qui no es conforma és perquè no vol, he entrat a Viquipèdia i he buscat Museu de Pérgamo en Berlín i he contemplat la meravella que descrius. Gràcies.

    ResponElimina